Vaig caminant pel riu de gent, però em trobe sol
Va caminant la capital i va xafant-me la son
El seu ritme és clava al cos com una forca
Una música que accelera i em desborda
S’han dispertat tots els meus i sols el queden cançons
Deixa que m’espolse la boira del cap
Vull tornar un segon i respirar
Para que me’n baixe d’aquest món un moment
Para per a que puga descansar del ciment
Deixa’m rebolcar-me en els meus racons, torné en un segon
Fora dels murs hi ha una pluja d’estrelles
Sent la claror com renaix al meu cap
Fora dels murs entre pedres i sendes
Sonen les hores al vell campanar
Allà on les serres em resguarden
I es perd l’asfalt entre els camins
Allà on el temps es para
I retrobe els sentits
Batega el so, per un moment tot és transforma
La melodia es fa més lenta i té més força
S’han dispersat tots els núvols i renaix al meu niu
Deixa que m’espolse la boira del cap
Vull tornar un segon i respirar
Para que me’n baixe d’aquest món un moment
Para per a que puga descansar del ciment
Deixa’m rebolcar-se en els meus racons, torné en un segon
Fora dels murs hi ha una pluja d’estrelles
Sent la claror com renaix al meu cap
Fora dels murs entre pedres i sendes
Sonen les hores al vell campanar