Els segons que van des del record
Sobre una línia fina cap al fons del menjador,
Dibuixo una finestra amb el dit a la paret
I l'obro per deixar passar aquest sol vestit de fred.
Simplement m'agrada aquella olor,
Aquella de les coses que no hem dit
Però sé que hi són.
L'olor de les estones
Que hem perdut per tants carrers,
La de les branques d'arbre
Que aquests dies són avets.
Simplement somric
Perquè no tinc cap pressa
Ara que els teus guants
M'abriguen bé les mans.
Mandarines, llums de fira i més desembres
Que hem anat passant.
Jugues amb la llana del jersei
I fas cercles hipnòtics mentre mires el cartell
D'alguna foto antiga des del món de tot color
Aquell punt just de riure
Que es barreja amb la tristor.
Simplement m'agrada creure en res
Només en les estones
Que passem sense cap vers
Aquelles que desperten una mena de calor
Aquelles tan idiotes que potser no entenc ni jo.
Simplement somric perquè no tinc cap pressa
Ara que els teus guants m'abriguen bé les mans.
Mandarines, llums de fira i més desembres
Que hem anat passant.
I ens queden tan avall.
Simplement avui et miro sense pressa
Cançonetes diluïdes dins del vi
Sempre em dius si falta molt per primavera
Avui som aquí.
Simplement somric perquè no tinc cap pressa
Ara que els teus guants m'abriguen bé les mans.
Mandarines, llums de fira i més desembres
Que hem anat passant.
I ens queden tan avall.
Simplement avui et miro sense pressa
Cançonetes diluïdes dins del vi
Sempre em dius si falta molt per primavera
Avui som aquí.