Duc a les meues espatlles un món
Un bon grapat de paraules amb força
Un sentiment que és potent i agredolç
Però que dóna la seua recompensa
Entre tots ja tombàrem al boss
Despertàrem la massa que pensa
Del patiment ja trencàrem l'esbós
I ara el nostre moment ja comença
Que per ser tan petits hem fet coses molt grans
Hem transformat el teu futur en esperança
I en l'esperança que ens espera com germans
Hens hem alçat
Que per ser tan petits els hem lligat de mans
Amb paraules, amb cançonetes i protesta
I res de molles que volem sencer el pa
Que va, que va
Serem la llum que obrirà
Un nou camí
De desitjos i esperances
Som el verd que brotarà
Pel nou camí
I marcarem un nou destí
Tota la política que mai vam fer
Contra nosaltres l'ha feta el poder
Cronistes del lloguer
Que han escrit sobre les cendres del temps
Per ofegar l'enyorança
Però hui no camines descalça
Contra els tirans vencerà la balança
Que el Sol no va a eixir per Almansa
Aquesta terra fèrtil no ha perdut l'esperança
Quan dius que em vols en valencià
Tot és perfecte
La nostra llengua
No és cap dialecte
Avançarem junts
I sempre recte
Tu el predicat
I jo el subjecte
I entre lletres de poetes de trinxera
La llibertat no ha sigut mai presonera
Camina ferma, invicta i forta
Pels camins d'esta esfera
Serem la llum que obrirà
Un nou camí
De desitjos i esperances
Som el verd que brotarà
Pel nou camí
I marcarem un nou destí
No perdre l'esperança, buscar un nou camí
No perdre l'esperança, buscar un nou camí
Un nou camí
Serem la llum que obrirà
Un nou camí
De desitjos i esperances
Som el verd que brotarà
Pel nou camí
I marcarem un nou destí
Serem la llum que obrirà
Un nou camí
De desitjos i esperances
Som el verd que brotarà
Pel nou camí