El blau cel de ta casa es torna gris en un cop
Corre el pànic per tot el cos se t’apodera el temor
L’últim vaixell sense guia espera al teu port
Per sobreviure altre dia a la sort
Ja només queda aprendre a fugir de la mort
Et quedes perdut en un món sense son
Seràs refugiat sense refugi
Són anys de ser ombra
Són anys de ser color
Qui m’obliga a despertar-me?
Lladres de destins, enmig de la nit
En un temps sense memòria forçat a fugir
I creixeré amb els plors
Qui m’obliga a despertar-me?
Lladres de destins, enmig de la nit
En un temps sense memòria forçat a fugir
I creixeré amb els plors
(I creixeré amb els plors)
(I creixeré amb els plors)
Qui m’obliga a despertar-me?
Lladres de destins, enmig de la nit
En un temps sense memòria forçat a fugir
I creixeré amb els plors
Qui m’obliga a despertar-me?
Lladres de destins, enmig de la nit
En un temps sense memòria forçat a fugir
I creixeré amb els plors
I creixeré amb els plors
I creixeré amb els plors
I creixeré amb els plors
I creixeré amb els plors